L’ arribada a la música de la Maria Rodés (1986) es va produir molt de pressa: el 2009 va publicar el seu primer àlbum amb el projecte Oniric, Sin técnica, per posteriorment iniciar la seva carrera en solitari amb els àlbums Una forma de hablar (BCore, 2010) i Sueño Triangular (BCore, 2012). Ha treballat en diversos projectes amb artistes com Coque Malla, Espaldamaceta o Anímic, entre d’altres.

El 2014 aquesta inquieta artista va publicar Maria Canta Copla (2014, Chesapik) una selecció de cançons populars espanyoles presentades d’ una manera única i personal. Aquest treball va conquistar al cantant i compositor David Byrne, qui la va programar en el reconegut Meltdown Festival de Londres.

El març del 2015 va publicar el seu primer llibre il·lustrat: Duermevela – Los sueños de Maria Rodes. (Alpha Decay). Un recopilatori de textos poètics sobre els seus propis somnis acompanyats d’ il·lustracions fetes per ella mateixa.

El juny de 2016 edita un EP titulat Creo que no soy yo (2016, Chesapik) , gravat de la mà del productor Raül Fernández (Refree). El mateix any treballa com a cantant, autora i arrangista en les bandes sonores de les pel·lícules “ No culpes al karma de lo que te pasa por gilipollas” de Maria Ripoll i “ Villaviciosa de al lado” de Nacho García Velilla.

Guanyadora del Premi Puig Porret al millor projecte de creació musical, va pre-estrenar el disc el setembre de 2017 al Mercat de Música Viva de Vic . En l’ actualitat Rodés està presentant el seu àlbum titulat Eclíptica, treball que gira al voltant d’ un avantpassat seu vinculat al món de l’ espiritualitat i l’ astronomia.