Plaça Major

Els anys noranta arribaven a la seva fi (sí fill meu , sí, fa vint anys) i el rotllo bizarro estava de moda. Azucarillo Kings, juntament amb El Chaval de la Peca i la Fundación Tony Manero, es van dedicar a fer ballar a propis i estranys amb versions que passaven de la rumba a la disco. Pixies, Blur, Rod Stewart,David Bowie, Deep Purple, Supertramp…

No hi havia ningú que se li resistís als Azucarillo, i als seus concerts s’arribava a moments d’extasi col·lectiu a base de ballar i ballar.

Ara, després d’haver-se gastat tots els diners que van guanyar, tornen del seu retir a Miami per a retrobar-se amb aquest públic, aquestes cançons i aquestes tornades. Tornen els Azucarillo!